Zoom
de Carles Batlle
amb dirección de Xavier Albertí
a la Sala Beckett
A la coneguda Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia del carrer Alegre de Dalt 55 de Barcelona s’estrenará properament la obra de Carles Batlle “Zoom”. Que es preveuen estigui eb cartellera del 08/03/12 al 08/04/12
Zoom, peça que va ser guardonada amb el III Premi 14 d'Abril de Teatre atorgat pel Memorial Democràtic presenta com a sinopsi la nit del 6 de març de 1939.
La Guerra Civil s’acaba. El destructor Lepanto ha aturat els motors i ha apagat els llums a 30 milles de la costa africana. El seu comandant, el Capità de Navili, Marc Blanch, es debat en un mar de dubtes. No està d’acord amb els seus superiors, que han decidit “regalar” la flota republicana al govern colonial francès de Tunísia. Els mariners i oficials de menys graduació el pressionen, volen que deserti i fugi amb ells (i amb el vaixell) cap a Mèxic…
A bord, una misteriosa passatgera l’aconsella en el sentit contrari...
Què fer?...
Zoom, però, malgrat les aparences, no és una faula de guerra, ni tan sols la recreació d’un episodi del nostre passat bèl·lic: és sobretot una història d’amor. Una aventura poètica muntada dins una capsa de nines russes: els plans de la memòria –la col·lectiva i la individual- s’hi multipliquen i es confonen. I ja no sabem què és veritat ni què és mentida.
Un mar de dubtes ens diu Carles Batlle:
Quan ara fa deu anys m’inventava el concepte de “drama relatiu”, em referia a obres que resultaven 1) enigmàtiques, textos que 2) jugaven amb mecanismes d’ambigüitat entre realitat i ficció, que 3) superposaven diversos espais dramàtics en un sol espai escènic, que 4) potenciaven les contradiccions de perspectiva en el relat, que 5) recreaven (i, per tant, relativitzaven) l’experiència pretèrita dels personatges... Crec que tots aquests elements serveixen encara avui per parlar de textos com ara Zoom. De fet, tots cinc punts tenen a veure amb aquesta obsessió tan contemporània per la perspectiva. O dit d’una altra manera: amb la construcció, a l’interior del drama, d’un punt de vista relatiu, plural, polièdric, gairebé sempre contradictori.
Sembla estúpid recordar ara i aquí que el món actual es complex. Però la veritat és que molts autors escrivim perquè desitgem que el teatre ens ajudi a plantejar preguntes (no respostes) davant d’aquest planeta accelerat, bigarrat i agressiu en què vivim, davant d’aquesta estranya realitat convertida en espectacle.
Fins no fa gaire, la nostra societat occidental vivia instal·lada en una llarga tradició de valors inqüestionables, conceptes segurs, fixos, idees no negociables. Avui, nedem submergits en l’era del dubte, de la inestabilitat, de la incertesa. Agitem braços i cames, aguantem la respiració, però res..., la superfície es manté lluny, molt lluny. I aviat se’ns acabaran les forces, i ens ofegarem.
Bussejant així, bona part dels autors contemporanis mirem de captar la realitat des de diverses perspectives, buscant d’anul·lar la simplificació dels grans titulars, qüestionant hàbits i valors, confrontant el públic a percepcions i a possibilitats sorprenents, inaudites. No sé si ens en sortim, de moment ho intentem; però si per casualitat un dia aconseguíssim desarticular, ni que sigui una mica, els engranatges de la màscara, potser llavors descobrirem el foradet que finalment ens permetrà treure el cap de l’aigua i respirar.
Per descomptat, la desarticulació de la realitat passa pel trencament de la forma que l’expressa. No és estrany, doncs, que l’escriptura contemporània tendeixi a la fragmentació, la polifonia i l’heterogeneïtat. Tot plegat és l’expressió lògica d’uns individus que viuen profundament escindits i perplexos davant d’un univers opac i inestable. Relatiu….
Fitxa artística:
Autor: Carles Batlle
Direcció: Xavier Albertí
Repartiment:
Dona: Alicia González Laá
Home: Jordi Collet
Mariner: Pepo Blasco
Escenografia: Quim Roy
Vestuari: Maria Araujo
Il·luminació: Xavier Albertí
Ajudant de direcció: Albert Arribas
Ajudant d'escenografia: Irene Martín
Agraïments: Toni Santos
Biografiad de l’autor de “Zoom”:
Carles Batlle (Barcelona, 1963)
Entre les seves obres, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia o Turquia (l'obra ha estat traduïda a una desena de llengües); Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica; Suite (premi de la Societat General d'Autors d'Espanya 1999, també publicada en francès i italià); Oasi (2001, premi Josep Ametller 2002), que va obtenir el premi a la millor traducció a l'alemany al Festival del Stadt Theater de Bremen el 2004; Trànsits (2006-07), estrenada a la Sala Beckett de Barcelona i al Festival Temporada Alta de Girona l'octubre de 2007 (també ha estat publicada en diverses llengües), Oblidar Barcelona, que va obtenir el prestigiós Premi Born 2008, i Zoom, guanyadora del Premi 14 d'abril 2009 (propera estrena a Barcelona el març de 2012)
Els seus textos es caracteritzen per la recerca constant d'un llenguatge i d'una forma contemporanis. L'autor hi aborda diversos temes, com ara la memòria, el desarrelament, la immigració, el xoc de cultures, les relacions generacionals o la guerra.
És director de la revista teatral Pausa. Ha estat director de l'"Obrador", espai d'experimentació i creació dramatúrgiques, de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009. També ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemanya). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. L'any 2004 va ser seleccionat per presentar la seva obra Versuchung a l'Stückenmarkt de Berlín.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva tesi doctoral sobre el teatre simbolista d'Adrià Gual va obtenir el Premi de la Crítica "Serra d'Or" 2002.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
.
Zoom, peça que va ser guardonada amb el III Premi 14 d'Abril de Teatre atorgat pel Memorial Democràtic presenta com a sinopsi la nit del 6 de març de 1939.
La Guerra Civil s’acaba. El destructor Lepanto ha aturat els motors i ha apagat els llums a 30 milles de la costa africana. El seu comandant, el Capità de Navili, Marc Blanch, es debat en un mar de dubtes. No està d’acord amb els seus superiors, que han decidit “regalar” la flota republicana al govern colonial francès de Tunísia. Els mariners i oficials de menys graduació el pressionen, volen que deserti i fugi amb ells (i amb el vaixell) cap a Mèxic…
A bord, una misteriosa passatgera l’aconsella en el sentit contrari...
Què fer?...
Zoom, però, malgrat les aparences, no és una faula de guerra, ni tan sols la recreació d’un episodi del nostre passat bèl·lic: és sobretot una història d’amor. Una aventura poètica muntada dins una capsa de nines russes: els plans de la memòria –la col·lectiva i la individual- s’hi multipliquen i es confonen. I ja no sabem què és veritat ni què és mentida.
Un mar de dubtes ens diu Carles Batlle:
Quan ara fa deu anys m’inventava el concepte de “drama relatiu”, em referia a obres que resultaven 1) enigmàtiques, textos que 2) jugaven amb mecanismes d’ambigüitat entre realitat i ficció, que 3) superposaven diversos espais dramàtics en un sol espai escènic, que 4) potenciaven les contradiccions de perspectiva en el relat, que 5) recreaven (i, per tant, relativitzaven) l’experiència pretèrita dels personatges... Crec que tots aquests elements serveixen encara avui per parlar de textos com ara Zoom. De fet, tots cinc punts tenen a veure amb aquesta obsessió tan contemporània per la perspectiva. O dit d’una altra manera: amb la construcció, a l’interior del drama, d’un punt de vista relatiu, plural, polièdric, gairebé sempre contradictori.
Sembla estúpid recordar ara i aquí que el món actual es complex. Però la veritat és que molts autors escrivim perquè desitgem que el teatre ens ajudi a plantejar preguntes (no respostes) davant d’aquest planeta accelerat, bigarrat i agressiu en què vivim, davant d’aquesta estranya realitat convertida en espectacle.
Fins no fa gaire, la nostra societat occidental vivia instal·lada en una llarga tradició de valors inqüestionables, conceptes segurs, fixos, idees no negociables. Avui, nedem submergits en l’era del dubte, de la inestabilitat, de la incertesa. Agitem braços i cames, aguantem la respiració, però res..., la superfície es manté lluny, molt lluny. I aviat se’ns acabaran les forces, i ens ofegarem.
Bussejant així, bona part dels autors contemporanis mirem de captar la realitat des de diverses perspectives, buscant d’anul·lar la simplificació dels grans titulars, qüestionant hàbits i valors, confrontant el públic a percepcions i a possibilitats sorprenents, inaudites. No sé si ens en sortim, de moment ho intentem; però si per casualitat un dia aconseguíssim desarticular, ni que sigui una mica, els engranatges de la màscara, potser llavors descobrirem el foradet que finalment ens permetrà treure el cap de l’aigua i respirar.
Per descomptat, la desarticulació de la realitat passa pel trencament de la forma que l’expressa. No és estrany, doncs, que l’escriptura contemporània tendeixi a la fragmentació, la polifonia i l’heterogeneïtat. Tot plegat és l’expressió lògica d’uns individus que viuen profundament escindits i perplexos davant d’un univers opac i inestable. Relatiu….
Fitxa artística:
Autor: Carles Batlle
Direcció: Xavier Albertí
Repartiment:
Dona: Alicia González Laá
Home: Jordi Collet
Mariner: Pepo Blasco
Escenografia: Quim Roy
Vestuari: Maria Araujo
Il·luminació: Xavier Albertí
Ajudant de direcció: Albert Arribas
Ajudant d'escenografia: Irene Martín
Agraïments: Toni Santos
Biografiad de l’autor de “Zoom”:
Carles Batlle (Barcelona, 1963)
Entre les seves obres, destaquen Temptació, estrenada l'any 2004 al Teatre Nacional de Catalunya i al Burgtheater de Viena, també amb muntatges a França, Alemanya, Itàlia o Turquia (l'obra ha estat traduïda a una desena de llengües); Combat (1995-1998), estrenada i publicada a diversos països d'Europa i Amèrica; Suite (premi de la Societat General d'Autors d'Espanya 1999, també publicada en francès i italià); Oasi (2001, premi Josep Ametller 2002), que va obtenir el premi a la millor traducció a l'alemany al Festival del Stadt Theater de Bremen el 2004; Trànsits (2006-07), estrenada a la Sala Beckett de Barcelona i al Festival Temporada Alta de Girona l'octubre de 2007 (també ha estat publicada en diverses llengües), Oblidar Barcelona, que va obtenir el prestigiós Premi Born 2008, i Zoom, guanyadora del Premi 14 d'abril 2009 (propera estrena a Barcelona el març de 2012)
Els seus textos es caracteritzen per la recerca constant d'un llenguatge i d'una forma contemporanis. L'autor hi aborda diversos temes, com ara la memòria, el desarrelament, la immigració, el xoc de cultures, les relacions generacionals o la guerra.
És director de la revista teatral Pausa. Ha estat director de l'"Obrador", espai d'experimentació i creació dramatúrgiques, de la Sala Beckett de Barcelona entre 2003 i 2009. També ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemanya). Entre el 1998 i el 2005 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya. Els anys 2003 i 2004 va ser dramaturg resident al TNC. L'any 2004 va ser seleccionat per presentar la seva obra Versuchung a l'Stückenmarkt de Berlín.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva tesi doctoral sobre el teatre simbolista d'Adrià Gual va obtenir el Premi de la Crítica "Serra d'Or" 2002.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
.
