Presentat amb èxit el llibre
de Fernando Llanos “Rinostalgias
(Llibre d’auto-ajuda per a no perdre la memoria)"
Editat per Ediciones Necias i Proyecto Literal, 2014
A la Sala Project de la Blueproject Foundation del carrer de la Princesa 57 de Barcelona va ser presentat aquest dimarts 30 de stembre de 2014 el llibre Rinostalgias. Llibre d’auto-ajuda per a no perdre la memòria del mexica Fernando Llanos.
L’acte va reunir juntament amb l'autor, alguns dels seus amics i coneixedors del seu treball com són Roberta Bosco, Paola Sman i Roc Parés, en una tertúlia distesa i oberta a qualsevol del públic participanr.
El llibre, titulat “Rinostalgias. Libro de autoayuda para no perder la memoria” en castellà, comparteix nom amb el bloc en el qual l'artista Fernando Llanos porta treballant gairebé cinc anys. El que va néixer com una via d'escapament de pensaments, dissertacions i en el fons, vivències, amb un límit de 365 posts, s'ha convertit en una publicació que recull 100 de les publicacions més importants.
El que en un principi Llanos definia com la "autobiografia primerenca d'un artista visual" de Ciutat de Mèxic i les seves vivències per mig món, ha acabat sent - com bé diu el subtítol- un "llibre d'autoajuda per a no perdre la memòria".
Fernando Llanos és un artista visual, comissair i gestor mexica d’amplia biografia [Clic aquí]. El seu treball es mou al voltant del vídeo art així com a les noves tecnologies en netart i robòtica, sense oblidar el dibuix com la seva eina de pensament. Un reflex de la creació contemporània en multitud d'àmbits de la societat.
Fernando Llanos ens recorda la Wikipedia que va néixer a l'Hospital de Mèxic a la Colònia Escandón, però va viure en l'Estat de Mèxic (Vall Daurat) fins als nou anys. Posteriorment va viure a Morelia fins als dinou anys, i d'aquí va viatjar per estudiar arts gràfiques un any a Florència. Va tornar a viure a la Ciutat de Mèxic, des d'on produeix des de llavors.
Va cursar la llicenciatura en Arts Plàstiques, amb especialització en vídeo, a l'Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat "La Esmeralda". Des de molt jove el seu treball artístic es mou entre la creació en vídeo, el mail art, el vídeo acció, la performance i el dibuix.
El 2000 va fer el projecte "Videomails", que va consistir en enviar setmanalment, cada dimarts, durant un any, vídeos per correu-e a qui es subscrivís. Va arribar a tenir 1,600 subscriptors, i amb aquests vídeos va fer en col·laboració amb Arcàngel Constantini el primer lloc web d'un artista de vídeo a Amèrica Llatina: www.fllanos.com
El 2001 comença a desenvolupar un projecte de videointervencions mòbils en contextos urbans específics, millor conegut com VIDEOMAN. Aquest projecte ha recorregut Mèxic, Sud-amèrica, Europa i Estat Units passant per Festival Transitio_Mx, 35 Festival Internacional Cervantino, Madrid Obert, Museu d'Arquitectura d'Estocolm, Arte.mov Brasil, Mapping Festival, CCE i Stan Lee and Gerald Rubin Center for the Visual arts.
L'activitat curatorial, artística i docent s'alternen és la seva vida. Va ser fundador i director del fòrum d'animació contemporània ANIMASIVO per al Festival de Mèxic al Centre Històric (2008-2011). Ha curat i difós més de 15 curadurías de vídeos tant a Mèxic com a l'estranger. Va ser el curador de la retrospectiva de Felipe Ehrenberg, que es va presentar a:
Ex-Col·legi Civil Centre Cultural Universitari, Monterrey, Nou Lleó, 2006.
Museu d'Art Modern, Ciutat de Mèxic, 2008.
Galeria d'Art Contemporani, Xalapa, Veracruz, 2009.
Museu d'Art Llatinoamericà de Los Angeles, Long Beach, Estats Units d'Amèrica del Nord, 2010.
Pinacoteca de São Paulo, Brasil, 2010.
El 2008 va formar l'editorial Edicions Nècies des d'on li dóna sortida a les seves inquietuds sobre paper, un dels seus més recents publicacions és Rinostalgías, que va ser presentat al Museu d'Art Modern de la Ciutat de Mèxic el 5 d'abril del 2014. Paral·lelament crea el projecte musical meu Reyna des de 2008 amb el qual porta 2 discos editats: "La reialesa es mama" i "Vingui a nosaltres meu Reyna".
