jueves, 31 de diciembre de 2015

Generalitat de Catalunya


Missatge institucional de Cap d'Any 




 
Missatge institucional de cap d'any


Benvolgudes i benvolguts compatriotes, 

Com cada any en aquestes dates vull adreçar-me a tots vosaltres per felicitar-vos les Festes i desitjar-vos que aquest 2016, que és a punt de començar, sigui un bon any per a tots i cadascú de vosaltres. A poder ser millor que l’any que ara acomiadem. 

Aquestes dates són de celebració i de festa, però no tothom pot gaudir-les amb la mateixa intensitat. Em refereixo a les famílies que han patit la pèrdua d’un ésser estimat, les persones que tenen malalties greus, les que fa temps que no troben feina, les que se senten soles, les que han hagut de sortir dels seus països fugint de la violència, la persecució i la guerra i que busquen una esperança en un món millor. Per a totes aquestes persones, el meu record ben especial i el desig que puguin retrobar la pau o el somriure que ara troben a faltar. 

L’any que estem a punt de tancar ha estat un any de canvis a tots els nivells. 

A nivell econòmic ens trobem en un escenari objectivament millor. Hi ha més activitat, més moviment i més feina. El país és atractiu per invertir-hi i per generar projectes. Exportem més que mai. Hem guanyat prestigi turístic i comercial. I som reconeguts per la nostra excel·lència en recerca i universitats, i per ser capdavanters en l’aposta per la formació professional. Estem fent, entre tots, bona feina. La creació dinàmica d’ocupació, i que aquesta sigui de major qualitat, és el camí més sòlid per recuperar els nivells de benestar que Catalunya necessita i mereix per la seva capacitat de generar progrés i recursos. 

Tanmateix, a nivell social, massa conciutadans nostres pateixen encara els estralls que ha deixat una crisi d’una magnitud que no havíem vist en les darreres dècades. Situacions d’atur perllongat, joves amb formació sense feines equivalents a la seva preparació, més risc de pobresa, més desigualtat i més precarietat són reptes que apareixen davant nostre en tota la seva cruesa i crueltat. La societat i les institucions catalanes estem altament sensibilitzades davant d’aquestes situacions de vulnerabilitat i d’injustícia social, i treballem dia a dia a fi que les persones que més han patit aquests anys de dificultats acabin notant els efectes de la recuperació i d’una més justa distribució de la riquesa que crea el país. Una riquesa que dissortadament no controlem i que ens marxa en unes proporcions elevadíssimes que acaben esdevenint lesives per al benestar d’una part molt majoritària de la societat catalana. 

No puc deixar d’esmentar que l’any 2015 hem vist molt de prop l’amenaça del terrorisme internacional. Des del Govern de Catalunya volem refermar, un cop més, la nostra determinació d’actuar a favor de la seguretat, contra tot tipus de violència i a favor de la convivència pacífica entre tots els pobles. 

Aquest 2015 ha estat, també, un any de canvis a nivell polític. Hem passat tres cops per les urnes per tal de triar els nostres representants públics a nivell local, nacional i estatal. Els ciutadans han decidit amb el seu vot quins són els representants que han d’assumir la responsabilitat de dirigir les institucions públiques en anys de gran complexitat i de reptes majúsculs, com feia temps que no teníem. Una responsabilitat que no pots ni has de defugir un cop has passat per les urnes i has rebut el mandat democràtic de la població. 

En el nostre país hem parlat molt del dret a decidir que tenim com a nació. N’hem parlat, i més important encara, l’hem exercit. Les urnes el 9 de novembre de l’any passat, i el 27 de setembre d’enguany, constitueixen l’exemple més evident d’aquesta voluntat de decidir el nostre futur com a poble. 

Ara bé, al costat del dret a decidir hi ha el deure de decidir. D’aquest se’n parla menys, però en situacions complexes resulta indefugible. A Catalunya i a l’Estat s’han obert escenaris polítics d’una enorme complexitat. Escenaris que obliguen a dialogar, a negociar i a pactar. És a dir, a decidir. A decidir entre idees, persones i partits molt diferents. Que no sigui fàcil no ens allibera, a cap de nosaltres, del nostre deure de decidir. 

Com a president de Catalunya, tinc molt present el dret a decidir del nostre poble, fonament de la nostra sobirania. Però també tinc molt present el deure de decidir dels nostres representants polítics. A Catalunya, després de tres mesos d’intenses negociacions, seguim pendents de la formació del nou Govern. De fet, el termini legal per decidir si tindrem nou Govern o eleccions acaba el dia deu de gener. Abans d’aquesta data la llei no permet convocar les eleccions. Després, la convocatòria és obligada. Per tant, queda poc temps, i poc marge. 

A l’Estat la situació s’assimila en complexitat. Aquells que en les darreres setmanes han fet mofa i escarni de la situació política catalana hauran d’aplicar en les seves pròpies cases la teràpia per resoldre aritmètiques de suma molt complicada. Tanmateix, de la mateixa manera que expresso el desig que a Catalunya es trobi en els pocs dies que queden la manera de tenir un nou Govern, i una estabilitat que permetin fer bona feina i complir els mandats rebuts a les urnes, el mateix desig l’expresso respecte de l’Estat espanyol i de la situació política generada després de les recents eleccions a Corts. A Espanya i a Catalunya li convenen governs estables, dialogants i oberts al pacte, cadascú des de la seva legitimitat democràtica. 

Catalunya té clar que vol decidir el seu futur. Tots som necessaris per a fer-ho possible. Seguir ignorant-ho o menystenint-ho no aportarà cap solució de futur. 

Vivim temps d’incerteses, i per tant, també d’oportunitats. El jonc més flexible és aquell que resisteix millor les inclemències del moment i pot tornar a redreçar-se quan aquestes han passat. Sapiguem treure lliçons de les incerteses econòmiques, socials i polítiques d’aquests darrers anys per construir projectes de futur col·lectius on el progrés, el benestar, la justícia, la democràcia i la llibertat en siguin pilars fonamentals. 

Es ben cert que estem vivint uns mesos incerts, amb neguits i algunes decepcions. Tanmateix tinc el ferm convenciment que el nostre país ha recorregut al llarg dels darrers pocs anys un camí extraordinari. Projecte nacional i projecte social s’han donat la mà i caminen junts en la voluntat i la il·lusió de fer de Catalunya un gran país; és a dir un bon país per a tota la seva gent. Confio que l’any que estem a punt d’encetar serà decisiu per convertir aquest anhel àmpliament compartit en una esplèndida realitat. 

Us desitjo un gran 2016 per a tots vosaltres i que pugueu gaudir-lo en companyia dels que més estimeu. 

Visca Catalunya!