jueves, 16 de julio de 2015

El dijous: Hitòria de Catalunya


Torre de Mejanell  







El castell de Mejanell conegut també com a Torre de Mejanell doncs del primitiu castell tan sols ens ha restat part de l'estructura de la torre de defensa, actualment adossada a un habitatge. Pertany al municipi d'Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, situat a l'oest. S'aixeca a l'extrem d'un petit turó delimitat per dos modestos barrancs i prop de l'església romànica de Sant Pere de Mejanell. 

Es tracta d’un antic castell del segle XI del qual s’ha conservat la Torre de Defensa circular que encara té una alçària de 13 metres. La masia es va construir al segle XIV i es va integrar perfectament a la Torre utilitzant la seva paret rodona com a pròpia de la casa. 

El primer esment segur del castell de Mejanell, anomenat en aquell moment Meià, és de l'any 1098 en què Guillem Guitard, la seva esposa Guilla, vídua d'Eribau de Llobera, i el seu fill Carbonell, feren donació de l'església de Sant Cugat de Portell a la canònica de Solsona. Entre les afrontacions del terme parroquial s'esmenta el castell de Meià, que es correspon a aquest indret, sense cap mena de dubte. L'any 1280 ja es consigna el nom de castell de «Meianel». Anteriorment, hi ha dificultats en documentar el lloc per la confusió que es produeix entre Castellmeià i Mejanell, que és un diminutiu de Meià. Es considera probable que el «Mediano» esmentat l'any 1079 com a feu de Ramon Miró sigui aquesta fortalesa. 

Segons les dades històriques de què disposem es diu que el Senyor del Castell de Malacara cedeix aquesta Torre a Cebrià Domingo l’any 1638 i ha seguit a la família des de llavors. 

El terme de Mejanell va estar vinculat als senyors de la Manresana. L'any 1710 Joan de Copons, senyorejava la Manresana, Mont-ros i Mejanell. 



Font: web Torre de Mejanell, Castells Catalans, Viquipèdia.