El dijous: Història de Catalunya

El castell de Vilassar  

El Castell de Vilassar, situat a Vilassar de Dalt, al Maresme, Catalunya, es troba a l'extrem d'un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent (rost) al costat de ponent i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de la vila. Fou restaurat el 1950. Sembla plausible que els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant. Al principi constituïa el centre d'una jurisdicció amb entitat pròpia però aviat fou propietat dels senyors de Burriac. L'any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fill Guillem. El 1273, Guillem comprà el dret sobre la castlania a Guillem de Tagamanent. 

L'any 1322 els castells de Sant Vicenç i Vilassar van passar a Berengueró de Sant Vicenç qui morí sense successió masculina, probablement degut a la pesta negra. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, i per a satisfer el gran nombre de creditors, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès i escrivà de ració barceloní Pere des Bosc l'any 1352 per 190.000 sous. Pere des Bosc racionalitzà la gestió i administració de les seves jurisdiccions. Capbrevà els seus dominis (1358-60) i establí els termes amb els castell de Dosrius i el de Mataró, procés que originà conflictes amb els senyors de Premià i de la Roca. 

Al segle XV va ser integrat a les possessions reials per Alfons el Magnànim (1419) tot i que els des Bosc van seguir ocupant-lo durant els segles XVI i XVII. L'any 1704, quan s'extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià de la Torre) i als Sarriera, (marquesos de Santa Maria de Barberà i de la Manresana), que encara en mantenen la propietat. Sense perdre el seu paper de centre de cobrament de rendes dominicals, el castell tingué funcionalitat bèl·lica diverses vegades. L'entrada de les tropes borbòniques ((1713), el saqueig de la divisió napoleònica del general Lechi (1809) i la darrera carlinada (1874). Castell de Vilassar. Torre de l'homenatge (abril 2013) Castell de Vilassar (abril 2013) 

L'edifici va anar adquirint la seva actual forma durant els segles XIV i XV i a partir del XVI va començar a entrar en decadència encara que s'hi féu una important reforma al segle XVIII. L'any 1931 va ser declarat monument historico-artístic, sent restaurat l'any 1950. L'any 1956 acaben les obres de reforma i restauració empreses pels propietaris. 

Actualment acull l'arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 llibres i 70 manuscrits, i és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país. L'any 1986 fou declarat bé d'interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documentat de la Generalitat de Catalunya. 

Font: Els castells catalans, i Viquipèdia.